domingo, 27 de mayo de 2012

Darrer dossier. Pla de millora

Gràcies a les diferents exposicions realitzades a classe sobre cada un dels projectes de millora que s’estan duent a la pràctica a les diferents escoles i sobre l'informació que les alumnes de l'itinerari B ens han facilitat, m’he pogut adonar de les diferencies existents entre bones pràctiques i plans de millora.

És veritat que sovint, des de els propis centres no tenen gaire clar els objectius als que volen arribar i aquest fet repercuteix en la feina de les practicants, les quals es veuen obligades a abordar les diverses accions imposades des del centre, sense saber si el que estan fent es tracta d’una bona pràctica o d’un pla de millora.
Aquest fet esdevé de la manca de preparació per part de les mestres davant aquesta intenció de canviar, innovar i millorar. Un pla de millora precisa d'una elaboració previa (fonamentació teòrica) i una continuïtat en el temps que faciliti l'avaluació final.
És cert que sovint l'avaluació del que es fa a les escoletes passa desapercebuda quan en realitat és una de les parts més importants ja que serà la manera de saber si allò que hem fet funciona o no.
De fet, són moltes les idees innoadores que sorgeixen de la manera més simple dins una escola, però una bona idea no és abastament. És fonamental posar-la en funcionament per adonar-nos si és o no viable i saber si es limitarà a una bona pràctica o si per contra es podrà convertir en un pla de millora.
Un projecte de millora requereix d’unes bones pràctiques ja que del que es tracta es de procurar al centre un canvi, una innovació i en conseqüència una millora.
Per altre banda, les bones pràctiques no tenen perquè repercutir en un pla de millora. Aquestes poden esdevenir de qualsevol activitat que es realtzi des del centre i poden anar des de una bona actitut per part de les mestres fins a una necessitat que esdevengui un canvi.

Per a totes nosaltres, les practicants, és la primera vegada que posam en marxa un projecte que parteix des de cero.
En el nostre cas, és veritat que partiem d’una fonamentació teòrica que el centre ja tenia assolida i per tant, ens va servir de molta ajuda saber que ja disposavem d’un punt de partida que ens ajudava a emmarcar el nostre projecte.
Aquest punt de partida eren per una banda les necessitats sentides dins les pròpies aules. Cal tenir en compte que a l'escoleta, es té una gran consciència vers la millora que es requereix pel que fa a la inclusió de materials naturals dins la vida qüotidiana del centre en general i de cada una de les aules en particular.
Per altra banda, cal assenyalar que l´escola té una llarga trajectòria i bagatge pel que fa al treball per projectes relacionats amb la descoberta, la manipulació i l´experimentació amb materials naturals. És a partir d´aquest tipus de propostes que s´observen les inquietuds dels infants i es comprova l´interès que susciten en ells tant els materials naturals com els no estructurats.
I, finalment sorgeix arrel de la participació d'algunes mestres a les jornades celebrades el mes d'octubre a Pollença amb el títol: "Educació per a la vida" a càrrec de Satish Kumar, Gunter Pauli i Fritjof Capra. Una trobada que els va servir per reflexionar sobre quin entorn i quins recursos cal posar a l´abast dels infants per promoure el valor de l´ecologia, el pensament sistèmic i per resoldre conflictes aplicant la creativitat i l´ètica medioambiental.

Malgrat tots els projectes exposats fins ara a la classe són totalment viables, sempre i quan existeixi un suport que inclogui recursos humans, econòmics, mitjans i instruments, cal dir que molts es queden en un pla teòric a causa de la falta de coneixement sobre tot el que un pla de millora ha d’incloure.

Un projecte de millora suposa fer molta feina, però en el nostre cas, estic segura que haurem apres molt, ja que des del centre on duim a terme aquest pla de millora és un centre que funciona per projectes des de fa vint anys i això es nota quan les mestres ens exposen les seves inquietuts, opinions, reflexions, experiencies…
A més a més, des de la Uib també hem tengut a una mestra-tutora amb molta experiència en tot el que es refereix a projectes. Ella ha estat, principalment qui ens ha explicat en què consisteix un laboratori mostrant-nos fotografies, videos, aportant-nos referencies bibliogràfiques…
Nosaltres mai haviem vist funcionar un laboratori i he de dir que la documentació que la nostra tutora de la Uib ens va facilitar ens va servir de model per tal d’organitzar l’espai i disposar els materials de manera atractiva, que cridas l’atenció dels infants i que per tant convidas a jugar.
Varem procurar tenir molta cura dels contenidors que empravem i dels materials que ofertariem, ja que la selecció d’aquest material va èsser estudiada a consciència prenent com a base l’edat dels infants, el tipus d’accions que podien o no desenvolupar,…

Tornant a les exposicions dels projectes per part de la resta de companyes cal dir que tots i cada un d’ells varen èsser molt interessants i tots estaven justificats. Per exemple:

RENOVAR I MILLORAR EL PATI

La posada en marxa d’aquest projecte sorgia de la necessitat dels propis infants, els quals s’avorrien durant aquest moment de joc lliure. Aquest moment es fonamental per els infants i me sorpren que, coneixent als infants i el poc que necesiten per divertir-se, no ho puguin aconseguir.
Les practicants tenen clars tant els objectius (aconseguir que els infants gaudeixin d’aquest moment) com els aprenentatges que es poden aconseguir amb la exposició d’aquest projecte al centre (aprenentatge cooperatiu, potenciació del llenguatge, resolució de conflictes, joc simbòlic…).

RELACIO FAMILIA-ESCOLA

En relació a aquest projecte m’ha cridat l’atencio la manca d’acords que hi ha per part del centre a l’hora d’establir aquest projecte de millora. He tengut la impresió que el centre vol abarcar molts de temes però no profunditza en cap d’ells. Crec que fer un projecte en tan poc temps és complicat i si, a més a més, el centre no estableix unes directrius clares que t’ajudin a avançar, la feina es complica.
Els objectius principals serien: afavorir la relació entre les mestres i les families, fer més partíceps a les families en l’educació dels seus fills, despertar en les families un sentiment de col.laboració, establir llaços forts i sòlids que permetin que família i escola caminin en la mateixa direcció, aconseguir que les families dels diferents infants de l’escoleta es comuniquin d’una manera mes relaxada.
Crec que per part de le families aquest pla de millota pot repercutir en un aprenentatge significatiu, ja que les families i les mestres s’adonaran que tot aquest procés té un sentit per a ells i que a la llarga els ajuda a consolidar aquestes relacions.
L’avaluació es fara evident mitjançant reunions de claustre o mitjançant qüestionaris on les families puguin expresar el que ha suposat per a ells aquestes innovacions al centre.

LA POESIA

M’ha sorpres com un projecte tan innovador i a la vegada tan complexe pot tenir cabuda dins les escoletes 0-3.
El principal objectiu és despertar un sentiment d’estima cap a la lectura, cap a les paraules, cap a tot allò que, indirectament, fa referència a la nostra terra, a les nostres tradicions i a la nostra cultura.
Els aprenentatges que promou aquest projecte són principalment, el desenvolupament del llenguatge, l’adquisició dels ritmes, la memorització mitjançant la repetició…
L’avaluació serà, bàsicamente, mitjançant l’observació directa, malgrat aquesta observació pot èsser substituïda, de manera puntual, per registres fotogràfics, registres en video o notes de camp que permetin a les mestres avaluar progresivament els objectius establerts a priori.

MATERIAL RECICLAT I NATURAL

Els projectes relacionats amb aquests tpus de material han estat el que més inormació ens han aportat al nostre projecte de millora, ja que parteixen de les mateixes necessitats.
M’ha sorprès la diversitat d’aspectes que des de uns centres a uns altres es poden millorar vers aquesta temàtica.                                                                                                                             

BLOG

Crear un blog a les escoles té com a objectiu obrir l’escola al món. El blog permet a les families saber el que fan els seus fills al mateix temps que permet l’existència d’un feedback amb mestres d’altres escoles que ens poden donar una altre visió de les coses.
Qui no té por als canvis? A tots ens passa que quan ens enfrontem a coses noves, ens hi acostam amb por malgrat una cop superades esdevenguin en un éxit.
Les pacticants que duen a terme aquest projecte han hagut de fer una feina important de motivació per tal que les mestres del propi centre es posassin en marxa amb el blog.
L’objectiu principal d’aquest projecte seria la formació interna de les mestres per tal d’asegurar una continuïtat al blog.

PSICO

Des de que he començat les meves pràctiques, estic acostumada a veure unes sessions de psico que es desenvolupen amb molta cura. Aquest centre considera fonamental el joc motriu per el desenvolupament físic i cognitiu dels infants. Tot l’equip del centre va acudir a Menorca a unes jornades conduïdes per en Bernard Aucouturier. Això demostra que les docents es formen dia rere dia per tal de dur a terme unes sessions que contemplin cada una de les fases que marquen aquestes sessions.
Per aquest motiu me va sorprendre que des d’altres centres això no es produeixi així.  Pel que varen exposar les companyes, aquest projecte tracta de posar en marxa moltes accions de millora, però totes i cada una d’elles estan emmarcades dins el mateix projecte.

Arrel de cada un dels projectes de les meves companyes m’he adonat que totes seguim, més o manco les mateixes directrius i que moltes de nosaltres ens esteim trobant amb obstacles i dificultats molt semblants.
A més a més, consider que tots els plans de millora es podrien adaptar al meu centre, en major o menor mesura, ja que sempre es pot millorar i continuar avançant per tal d’aconseguir que a l’escoletes 0-3 predomini una educació de qualitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario